La història del Claudio és un exemple de superació. Aquest argentí arribat a Barcelona l’any 2000 va veure com el 2010 la vida se li capgirava del tot en patir un atropellament a Barcelona quan es disposava a creuar el carrer per un pas de vianants. El cotxe va fugir sense ni tan sols socorre’l. «Vaig estar un mes en coma i em van haver de reconstruir les dues tíbies i el peroné. Vaig estar cinc mesos a l’hospital. Durant un temps vaig estar postrat en una cadira de rodes. A més, tinc la clavícula esquerra partida i afectacions diverses a l’omòplat, l’húmer, desplaçament de dos centímetres del maluc i problemes al còccix. Fins i tot em van haver de treure diversos òrgans. Ja m’han operat dotze vegades i estic esperant que ho tornin a fer.»
Quan va rebre l’alta de l’hospital va començar el llarg procés de recuperació. Va ser quan l’Ignasi, un company de rehabilitació, li va recomanar el Marítim. «Al principi em vaig emprenyar amb ell perquè no veia solució a la meva situació. Pensava que em quedaria en una cadira de rodes. Però després vaig decidir visitar el centre, em vaig entrevistar amb la doctora Marta Coll i vaig començar a fer fisioteràpia a l’aigua com a complement al meu procés de rehabilitació a l’hospital. Venia cada dia i per sorpresa meva vaig aconseguir mantenir-me de peu a l’aigua. Vaig plorar de l’emoció.»
Aquest fet va animar molt el Claudio. «Vaig començar a fer molta feina a la piscina per muscular les cames i tenir cada vegada més força. Al principi només em podia mantenir de peu de puntetes a dins l’aigua, però vaig anar evolucionant fins que al final vaig aconseguir aixecar-me de la cadira de rodes i poder pujar els 12 graons del pis on visc. Ara ja camino sense necessitat de res. Gràcies al Marítim vaig prendre consciència que em podia recuperar i ho estic aconseguint.»
Ara el Claudio visita el Marítim quatre cops per setmana i fa exercicis a l’aigua per muscular les cames però mai sense sobrecarregar-les. Han de ser exercicis que suporti la seva musculatura. «Faig gimnàstica sense pes, bicicleta estàtica, cinta de caminar, però mai sense forçar.» D’altra banda, els fisioterapeutes no paren de donar-li consells que li permeten evitar molèsties posturals. També segueix les indicacions del servei d’assessorament nutricional perquè al principi pesava prop de cent quilos i ara ja en pesa vuitanta-tres.
«Tinc moltes coses per agrair al Marítim. M’ha canviat la vida. Per damunt de tot vull destacar la simpatia i la qualitat humana dels fisioterapeutes i del personal del centre en general. Quan necessitava ajuda amb la cadira de rodes sempre hi havia algú disposat a donar-me un cop de mà.» Per al Claudio l’aspecte humà és fonamental. «Durant un temps em vaig abonar en un altre centre que em quedava més a la vora de casa. Pagava noranta euros i la piscina estava bé, però dos mesos després el vaig deixar perquè em vaig adonar que em faltava el més important: la calidesa de la gent. Al Marítim la teniu. Aquí et sents persona, et sents valorat. Som una família. He fet amics i tinc molt bona relació amb els treballadors del centre.»