Història Claror

1978: Neix la Cooperativa Claror

“Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada” neix l’any 1978 com una cooperativa formada pels mestres i els pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família, del carrer de Sardenya 343 de Barcelona. L’Escola, propietat per la Companyia de Jesús, va ser transferida a la Cooperativa Claror, que en va assumir la gestió.

Sota la gestió de la Cooperativa Claror, l’Escola Sagrada Família va entrar a formar part del Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), i va demanar ser reconeguda com a Escola Pública per la Generalitat de Catalunya acabada de restaurar.

La Cooperativa Claror va imprimir a l’Escola Sagrada Família un caràcter laic, progressista i catalanista. A més, va ser una de les primeres escoles del districte de Gràcia de Barcelona en esdevenir mixta.

Des del principi, també, la Cooperativa Claror va concebre l’esport i l’educació física com una part important en la formació de les persones, i li va donar a l’assignatura d’educació física el mateix pes que en el programa acadèmic tenien les assignatures més importants.

1982: Construcció de l’Esportiu Claror

En aquest context, la Cooperativa Claror dona un pas molt important: va remodelar els baixos de l’escola per construir un poliesportiu (amb piscina de 25×12 metres, gimnàs, i sales polivalents). Aquest poliesportiu, anomenat Esportiu Claror, va donar servei als alumnes de l’escola i, a més, a tots els veïns del barri de la Sagrada Família, que podien utilitzar-lo mitjançant un abonament.

L’Esportiu Claror es va construir entre els anys 1981 i 1982 amb un cost de 39 milions de pessetes, que van ser aportats per la Generalitat de Catalunya (19 milions), la Diputació de Barcelona (3 milions), l’Ajuntament de Barcelona (1 milió), i la Cooperativa Claror (16 milions).

L’Esportiu Claror va ser inaugurat el 19 de desembre de 1982, i ràpidament es va convertir en un poliesportiu de referència a un barri, la Sagrada Família, mancat d’equipaments esportius.

La Fundació Claror gestiona en règim de concessió administrativa els Centres Esportius Municipals de Barcelona: CEM Claror (Claror Sardenya), CEM Sagrada Família (Claror Cartagena), CEM Marítim (Claror Marítim) i des de l’1 de gener de 2020 el CEM Can Caralleu (Claror Can Caralleu).

1989: La Fundació Claror, hereva de la Cooperativa

Al 1989, l’Escola Sagrada Família va entrar a formar part de la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, i considerant que ja havia acomplert el seu paper, la “Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada” es va dissoldre, donant lloc a la Fundació Privada Claror, a qui va traspassar la titularitat de l’Esportiu Claror.

La Fundació Claror, per tant, va néixer el 1989 amb el propòsit de gestionar amb criteris públics l’Esportiu Claror, i per continuar la tasca que havia fet la Cooperativa de difusió i promoció de l’esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom al barri de la Sagrada Família en particular, i a Barcelona i Catalunya en general.

Un dels primers projectes de la Fundació Claror va consistir en ampliar les instal·lacions de l’Esportiu Claror amb la construcció d’un pavelló cobert i altres espais en els terrenys de titularitat municipal l’interior d’illa on estava situat l’Esportiu. El 1993 es van inaugurar els nous espais de l’Esportiu, que passava a tenir 5.800 metres quadrats, i que en part era de titularitat municipal.

1998: Inauguració del Poliesportiu Sagrada Família (Claror Cartagena)

Amb l’Esportiu Claror plenament consolidat, amb prop de 9.000 abonats, la Fundació Claror inicia l’any 1997 el seu creixement. Així, en els següents anys va presentar projectes per a la gestió de nous equipaments poliesportius municipals a Barcelona, que l’Ajuntament de Barcelona li va concedir.

El primer projecte va ser la construcció i gestió del Poliesportiu Sagrada Família: un nou equipament municipal que l’Ajuntament va planificar fer al mateix barri de la Sagrada Família, a la cruïlla dels carrers Cartagena i Mallorca. Diferents entitats del barri, així com la mateixa Associació de Veïns de la Sagrada Família, van sol·licitar a la Fundació Claror que es presentés al concurs de gestió, ja que volien que el nou equipament fos una instal·lació d’esport per a tothom, gestionada amb la mateixa filosofia que l’Esportiu Claror.

La Fundació Claror es va presentar al concurs, i l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la gestió del centre per un període de 25 anys.

El 10 de maig de 1998, finalment, es va inaugurar el Poliesportiu Municipal Sagrada Família amb unes instal·lacions de 3.800 metres quadrats, que de seguida van captivar més de 10.000 persones que es van abonar al centre.

1999: Can Caralleu, la tercera instal·lació

Desprès de l’èxit de la posada en marxa del Poliesportiu Sagrada Família, la Fundació Claror va assumir el repte de presentar un projecte per a la gestió d’una tercera instal·lació esportiva: el complex esportiu Can Caralleu, situat al barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Aquest cop, però, la Fundació Claror va presentar un projecte de gestió amb dues entitats més: el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull, amb les que va formar una Associació.

L’Ajuntament de Barcelona va concedir la gestió de Can Caralleu a la nova Associació per un període de 35 anys. El maig de 1999 es va assumir la gestió del centre, i es va iniciar un importantíssim projecte de remodelació i modernització de la instal·lació en dues fases. Acabada la remodelació del centre, Can Caralleu compta ara amb unes modernes instal·lacions esportives en uns terrenys de més de 31.000 metres quadrats, que compten amb camp de futbol de gespa artificial, quatre pistes de tennis, dues de pàdel, 3 piscines, i àmplies i modernes sales tant de fitness com d’activitats.

El desembre de 1999 la Fundació Claror va ser una de les entitats fundadores de l’Associació per a l’Esport per a Tothom de Catalunya.

El 1999 la Fundació Claror va ser reconeguda per l’Associació de Gestors Esportius de Catalunya amb el premi a l’entitat que havia fet la millor gestió esportiva de l’any a Catalunya.

2001: Poliesportiu Marítim (Claror Marítim)

El setembre de 2001 va inaugurar el Poliesportiu Municipal Marítim, al districte de Ciutat Vella de Barcelona: un equipament poliesportiu que, a més, es va convertir en el primer centre de talassoteràpia de Catalunya, pel fet que quatre de les vuit piscines del centre estan dotades d’aigua de mar i efectes lúdico-mecànics de l’aigua, a més d’un important ventall de serveis de salut.

2009: L’Esportiu de Llinars del Vallès

El novembre de 2009 es posava en marxa l’Esportiu de Llinars del Vallès fita que significava assolir l’objectiu fixat per l’entitat de gestionar centres esportius fora de la ciutat de Barcelona. L’Esportiu de Llinars del Vallès naixia fruit de la col·laboració en la gestió de la pròpia Fundació i l’Escola Ginebró, una entitat molt assentada i de prestigi a la comarca del Vallès. La unió de totes dues entitats va significar el naixement de Llinarsport S.L., empresa encarregada de gestionar el centre.

2013: Néix la marca Claror

Neix la nova marca Claror que aglutina els tres centres esportius municipals de Barcelona gestionats només per la Fundació Claror i passen a dir-se Claror Sardenya (CEM Claror), Claror Cartagena (CEM Sagrada Família) i Claror Marítim (Claror Marítim).

2014: Claror presta serveis a 6 equipaments esportius de Sant Joan Despí

El Grup Claror continua creixent al 2014 i a través de la societat participada Llinarsport S.L. incorpora la prestació integral de serveis de sis equipaments esportius situats al municipi de Sant Joan Despí que representen un total de 36.607 metres quadrats. Destaquen els complexos poliesportius Francesc Calvet i Salvador Gimeno que sumen 13.413 usuaris habituals. A més, el contracte també inclou quatre instal·lacions esportives més: el poliesportiu Ugalde, els camps de futbol de Les Planes i del Barri Centre i les piscines d’estiu Fontsanta.

2016: Claror presta serveis a l’EAS Taradell

A partir de l’any 2016, el grup Claror, des de l’empresa participada Llinarsport SL, presta serveis a l’Espai Aquàtic i de Salut de Taradell després de guanyar-ne el concurs.

2018: Reconeixement europeu a l’Excel·lència

La Fundació Claror esdevé la primera entitat del sector esportiu a l’Estat Espanyol en tenir el reconeixement europeu a l’Excel·lència EFQM (European Foundation for Quality Management), obtenint en la seva primera avaluació una puntuació de 500+, la màxima obtinguda per una entitat a l’Estat.

2020: Fusió amb la Fundació Can Caralleu

Amb data 1 de gener de 2020 es produeix la fusió per absorció entre la Fundació Claror i la Fundació Can Caralleu Esport, de manera que la Fundació Claror assumeix la gestió per concessió del CEM Can Caralleu.

2022: EQUILIBRI I INAUGURACIÓ DEL 22 FITNESS CLUB

Gràcies a la bona reputació financera de l’entitat, la implicació de l’equip, la visió anticipativa, la gestió prudent i la confiança de bona part de la clientela, l’entitat comença a deixar enrere els efectes de la pandèmia. Així i tot, l’augment desmesurat del preu de l’energia ens torna a impactar fort.

Gràcies a les ajudes específiques de l’administració al sector esportiu municipal, s’aconsegueix tancar l’exercici amb equilibri, el que suposa poder obrir un 2023 des d’un punt de vista més esperançador. Tot i les dificultats, l’entitat no deixem passar les oportunitats.

El 22 d’agost de 2022 el Grup Claror obre el “22 Fitness Club”, a Santa María de Palautordera. El 22 és gestionat per la filial del grup Llinarsport SL, i és un centre esportiu privat de 1200 m2.

Present i futur

Malgrat la soterrada de la pandèmia mundial, Claror continua sent una entitat capdavantera en molts sentits: en la gestió professionalitzada i altament qualificada; en la innovació en activitats, serveis i equipaments; i en la gestió dels impactes econòmics, laborals, socials i mediambientals des de l’ètica i la responsabilitat social.

La integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en la nostra estratègia referma aquesta voluntat de transcendir l’activitat de gestió dels clubs per ser un agent de transformació per fer la nostra societat i el món un lloc més just, equitatiu, inclusiu i sostenible.