Lligament creuat anterior del genoll: tractament i recuperació

El LCA és un lligament intern del genoll, que no es toca ni es veu a simple vista però que té un paper bàsic en el funcionament del genoll d’aquesta articulació. És un lligament petit i molt robust que uneix el fèmur amb la tíbia evitant que la tíbia es desplaci cap endavant i donant estabilitat al genoll. Qualsevol lesió del LCA cal diagnosticar-la bé i seguir un bon tractament, per tal de recuperar la seva funció i l’evolució del genoll a llarg termini.

Com es produeix la lesió?

La gran majoria de les lesions (70-90%) es produeixen per un mecanisme indirecte, és a dir, per un mal gest forçat d’un mateix, sense que hi hagi cap cop ni cap contacte amb una altra persona o objecte.

La ruptura es produeix en fixar el peu a terra i fer un gir brusc del genoll (rotació externa) inclinant-lo cap a dins (valg). Per exemple, en saltar i caure amb el genoll mal recolzat o en frenar bruscament després de córrer.

Els esports amb més incidència de lesions de lligament creuat són el futbol, el bàsquet i l’esquí, i s’ha comprovat que les dones tenen més propensió a lesionar-se que els homes per les característiques anatòmiques dels ossos.

Es pot prevenir?

Per prevenir aquestes lesions no hi ha cap exercici concret, però sí ajuda molt tenir una bona musculatura de quàdriceps que farà que no pateixi tanta tracció el lligament.

Com podem tractar-la?

El tractament pot ser quirúrgic (reparació de la ruptura) o conservador (potenciant musculatura). En general s’intervenen les lesions completes i inestables, sobretot en persones joves que fan esport. Es tracten de manera conservadora les lesions parcials, estables o en persones d’edat avançada i poca activitat física.

De tota manera, aquesta és una decisió que cal prendre individualment, ja que hi ha molts factors que la condicionen. Per a seguir fent esport de competició el més aconsellable és operar-se col·locant una plàstia de lligament per mitjà de qualsevol tècnica artroscòpica.

Amb el tractament conservador, és a dir, sense reparar la ruptura del LCA, es pot fer una vida activa sense limitació funcional compensant la falta d’estabilitat amb una bona musculatura de quàdriceps. Cal tenir en compte que la falta de lligament sense compensació muscular pot produir risc de ruptura del menisc i aparició de processos degeneratius articulars del genoll (entre 60% i 90% dels pacients als 10-15 anys de la lesió).

Com fem la recuperació?

Tota recuperació d’una lesió de LCA acostuma a requerir un mínim de 9 mesos per tornar a l’activitat física complerta.

El procés de rehabilitació es diferencia en tres fases segons l’objectiu de millora:

1. Fase Aguda: 1-2 setmanes

Objectius: Control del procés inflamatori, reduir el dolor, permetre la reparació de teixits, prevenir l’atrofia i mantenir la forma física.

Tractament: Crioteràpia, electroestimulació, exercicis assistits de flexo-extensió, exercicis isomètrics de quàdriceps i isquiotibials. També es pot fer algun exercici aeròbic si és possible.

2. Fase de Recuperació: 2-8 setmanes

Objectius: Recuperar la mobilitat articular passiva i activa normal, millorar el control i el balanç muscular, restablir la flexibilitat normal, millora de la força i resistència muscular, reeducar la propiocepció.

Tractament: Es treballarà amb exercicis de tonificació progressiva, d’elasticitat i equilibri.

En aquestes dues primeres fases tindrem en compte que molts exercicis es poden fer a dins l’aigua, on l’impacte és molt menor i es treballa sense sobrecarregar-se.

3. Fase Funcional o de Readaptació a l’activitat esportiva: 4-6 mesos

Objectius: Augment de la força i resistència de la cama, millorar el control neuromuscular, millorar els dèficits funcionals i prevenir les recurrències. Seguir entrenant la força i flexibilitat.

Tractament: Es treballa amb exercicis específics de potència i resistència muscular i seguint amb els exercicis de propiocepció, i la part més específica de cada esport amb el treball de camp. Està indicat tornar a l’activitat esportiva quan no hi hagi dolor ni vessament articular ni rigidesa, si no hi ha laxitud articular i quan la diferència de força entre la cama lesionada la sana no sigui superior al 10-20%.

Les lesions del LCA han millorat molt en els últims temps, tant a nivell funcional com en el confort del pacient. La tècnica quirúrgica cada cop està més perfeccionada, i la recuperació posterior coordinada amb un bon equip multidisciplinari (fisioterapeuta, tècnic esportiu i metge) és bàsica per no tenir seqüeles en el futur.