Sabies que tens un munt d’alternatives al sucre blanc?

Actualment trobem sucre a gran quantitat de productes alimentaris processats i és que tothom sap, que ja des de l’antiguitat, una manera de conservar els aliments i també de fer-los més gustosos és utilitzant el sucre. Per tant, el problema no només rau en el sucre d’adició, que també, sinó en el conjunt de la nostra dieta. Ara que tenim prou perspectiva, estudis científics alerten dels efectes negatius que aquests excessos tenen sobre la nostra salut.

Efectes adversos del sucre

1. Aparició de càries
2. Alteració del sistema nerviós sobretot en infants
3. Promou la desmineralització dels ossos
4. Afavoreix un estat acidificant i els trastorns inflamatoris que es relacionen amb malalties com el càncer
5. Alteració de l’estat immunitari afavorint les infeccions per càndides o paràsits
6. Augment de pes amb tot el que comporta

Com un llumí

El sucre és sacarosa en estat pur, un carbohidrat senzill que es metabolitza ràpidament i passa al torrent sanguini. Aporta energia immediata, perquè ens entenguem, seria com un llumí que tan ràpidament com s’encén igualment s‘apaga. Per tant, funcionar a base d’aquesta energia no és factible.

Així doncs, veient-ne els efectes, sembla lògic substituir-lo per altres sucres o endolcidors però recordeu que poc farem si només és aquest el nostre punt d’actuació. Quines alternatives hi ha? Són el que prometen? Fem un repàs per esbrinar qui és qui en el món dels sucres i endolcidors.

Sucre morè o integral o de canya

No deixa de ser una versió menys refinada del tradicional sucre blanc, pobre en nutrients i en moltes ocasions no deixa de ser el mateix sucre blanquilla lleugerament tenyit per dir-ho d’aguna manera.

Panela o rapadura

De color més fosc que l’anterior, també el seu gust i aroma és més potent. És l’autèntic sucre sense refinar. D’ús més extès fins ara a Sudamèrica que aquí, la panela s’obté del xarop de la canya de sucre madura. La seva composició no enganya, sacarosa, glucosa i fructosa però també minerals ja que no està sotmesa a processos de refinament com l’anterior.

Sucre de coco

El coco és un superaliment per les seves propietats nutritives i molt recomanable per  esportistes. És un sucre d’origen natural que aporta energia, però també vitamines, minerals, alguns àcids grassos i fibra. El sucre que aporta el coco té un baix índex glucèmic, un bon aliat alhora de fer exercici perquè no eleva la glucèmia ràpidament.

Concentrat de poma

És propi dels països nòrdics i s’obté cuinant la poma a baixa temperatura lentament. Aporta bàsicament fructosa, el sucre de les fruites i alguns altres nutrients malgrat que en el procés de cocció gran part dels nutrients de la poma es perden.

Mel

La mel és bàsicament un aliment ric en dos sucres, fructosa i glucosa, també conté vitamines, minerals, fibra i algunes proteïnes. Des de l’antiguitat s’ha utilitzat per endolcir i per guarir malalties ja que té diferents usos terapèutics. Les mels que han estat sotmeses a processos industrials perden en gran mesura aquestes propietats, per tant es recomana la mel crua.

Melasses de cereals

Estan de moda, s’obtenen sotmeten a cereals com l’ordi o l’arròs a processos de fermentació. Són endolcidors naturals, de gust suau, nutritivament interessants i de fàcil digestió.

Xarop d’atzavara

És un altre endolcidor natural que s’obté del cor d’un cactus anomenat Maguey. El seu ús ja era popular entre asteques i inques ja que té propietat interessants sobre l’organisme. Entre fogons, es apreciat perquè és poc fort de gust i de color. Conté fructoligosacàrids, prebiòtics que reforcen la flora intestinal i no provoca càries.

En presentacions comercials molt elaborades el que contenen és bàsicament fructosa i, per tant, cal anar amb compte amb el que es compra. Com el sucre de coco té baix índex glucèmic, no obstant, les persones amb diabetis no en poden abusar.

Xarop d’auró

Com l’anterior, és d’origen natural, i s’elabora a partir de la saba de l’auró. Aquests arbres que es troben bàsicament als boscos de Canadà i Nord-Amèrica. El seu procés d’elaboració és laboriós ja des de la recollida de la saba, això fa que al final existeixin al mercat diferents xarops de diverses qualitats, havent-n’hi alguns on el concentrat final és molt pobre en nutrients i la major part és fructosa. No és un xarop apte per diabètics.

Estèvia

Endolcidor natural no calòric que s’obté a partir d’una planta del Amazones. És molt més dolç que el sucre blanc i en canvi no eleva tan el sucre en sang. És una bona opció per a diabètics i per aquelles persones que els agrada els gust dolç i estan sotmeses a dietes per perdre pes. Degut al seu auge, han aparegut al mercat un nombre elevat de productes que sota el nom de estèvia el contingut real del producte és molt pobre i la majoria contenen glucòsids d’esteviol.

Fructosa

Es tracta de la fructosa que es ven com a endolcidor d’adició. Aquest sucre no és gens recomanable perquè té tendència a acumular-se. El seu consum elevat fomenta trastorns metabòlics entre ells l’obesitat.

Edulcorants sintètics

Són substàncies que s’utilitzen per endolcir els aliments d’origen artificial. Tenen un potent gust dolç moltes vegades una mica peculiar sense calories per això són aptes per diabètics i per aquells que els agrada el gust dolç però no volen engreixar. Els trobem a la majoria de productes light, en sucs de fruites comercials, a les llaminadures o xiclets, a galetes, productes de brioxeria industrial i fins i tot com a excipient als medicaments. No estan exempts de controvèrsia pel que fa als seus efectes nocius sobre l’organisme. Important no exedir-se en el consum diari recomanat.

Alguns d’ells són l’acesulfam, l’aspartam, el ciclamat monosòdic, la sacarina o els poliols com el sorbitol, xilitol o manitol. Aquests últims, que fàcilment els podem trobar en xiclets o caramels, poden causar molèsties intestinals i gasos.