Càncer i activitat física: moure’s per prevenir i per viure millor el tractament

Cada vegada hi ha més evidència científica que confirma una idea aparentment senzilla: moure’s pot ajudar-nos tant a prevenir diversos tipus de càncer com a afrontar millor el procés de tractament quan la malaltia ja és present. Diversos estudis mostren que les persones físicament actives tenen un risc més baix de desenvolupar almenys vuit tipus de càncer, entre ells el de mama, còlon i pulmó.
 

A més, fer exercici abans, durant i després del tractament oncològic pot reduir la fatiga, millorar l’estat d’ànim i la qualitat de vida, i ajudar a recuperar funcionalitat en el dia a dia. 

L’activitat física regular actua per diferents vies que, sumades, redueixen el risc de desenvolupar càncer: 

• Regula les hormones: l’exercici contribueix a mantenir nivells més baixos d’estrògens i d’alguns factors de creixement relacionats amb el càncer de mama i de còlon. 

• Millora el control de la insulina i el sucre en sang, relacionats amb la proliferació cel·lular i el risc tumoral. 

• Redueix la inflamació crònica de baix grau, un terreny on el càncer es desenvolupa amb més facilitat. 

• Afavoreix un pes saludable i disminueix l’obesitat, que és un factor de risc reconegut per a molts tipus de càncer. 

No cal ser esportista d’elit per obtenir beneficis. Segons organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), les persones adultes que compleixen les recomanacions d’activitat física tenen un risc significativament menor, d’entre el 20 i el 25%, de desenvolupar diversos tipus de càncers en comparació amb les sedentàries. 

Un treball recent amb més de 80.000 adults troba un 26% menys risc global de càncer en el grup més actiu respecte al més sedentari (Consulta l’estudi aquí >), i altres estudis situen la reducció de risc per a càncers concrets, com el de còlon, al voltant del 15–20% (Consulta l’estudi aquí >).

Les guies internacionals proposen, per a adults sans: 

• 150–300 minuts setmanals d’activitat aeròbica moderada (caminar de pressa, anar en bicicleta tranquil·la, classes suaus de fitness, aquagym, etc.),
  o bé 

• 75–150 minuts setmanals d’activitat intensa (córrer, classes intenses de cicle indoor, entrenaments d’alta intensitat, etc.), 

• combinats amb exercicis de força muscular 2 o més dies a la setmana (treball de pesos, gomes, màquines de força o exercici funcional amb el mateix pes corporal). 

Per a persones amb malalties cròniques, incloses moltes que han passat un càncer, les mateixes guies indiquen que “qualsevol activitat és millor que cap” i que cal adaptar les quantitats i intensitats a la situació de cadascú, preferentment amb el suport de professionals.  

La recerca actual coincideix a dir que, per a la majoria de les persones amb càncer, fer exercici és segur i beneficiós abans, durant i després del tractament, sempre que es respectin certes precaucions i hi hagi coordinació amb l’equip mèdic.
 

Entre els beneficis més destacats durant el tractament hi trobem:

• Reducció de la fatiga relacionada amb el càncer, un dels símptomes més freqüents i incapacitants. 

• Millora de la qualitat de vida i de la capacitat per fer activitats quotidianes. 

• Millor estat d’ànim, amb reducció de símptomes d’ansietat i depressió. 

• Recuperació més ràpida després de la cirurgia i menys complicacions postoperatòries, quan l’exercici forma part del procés de preparació i rehabilitació. 

Cada persona i cada càncer són diferents. Per això l’exercici ha de ser personalitzat. Alguns punts clau:

1. Parlar sempre amb l’oncòleg/òloga o l’equip mèdic

Abans de començar o modificar el nivell d’activitat física, és important comentar-ho amb el professional que porta el cas. Ells poden indicar si hi ha restriccions (problemes cardíacs, metàstasis òssies, afectació pulmonar, defenses molt baixes, etc.) i quins tipus d’esforç són més adequats.

2. Començar a poc a poc i escoltar el cos

L’objectiu no és “aguantar com sigui” sinó moure’s de manera segura. En molts casos caldrà iniciar-se amb passejades curtes, exercicis suaus a l’aigua o sessions de baixa intensitat, i anar augmentant temps i intensitat progressivament segons les sensacions.

3. Adaptar-se als efectes secundaris del tractament 

• • En cas de fatiga intensa, pot ser millor repartir l’activitat en petites dosis al llarg del dia. 

• • Si hi ha neuropatia (formigueig, pèrdua de sensibilitat als peus), convé evitar activitats amb risc de caiguda i prioritzar màquines estables o l’aigua. 

• • Amb anèmia important o problemes cardíacs, cal vigilar molt la intensitat i el tipus d’exercici.

4. Prioritzar la regularitat per damunt de la intensitat

És preferible fer una mica d’activitat la majoria de dies de la setmana que no pas grans esforços esporàdics. La constància és la clau per obtenir beneficis reals, tant en prevenció com durant i després del tractament.

5. Treballar amb professionals de l’exercici físic
Entrenadors i tècnics formats en salut poden dissenyar programes adaptats a cada fase de la malaltia i del tractament: 

• • proposar exercicis segurs, 

• • controlar la càrrega d’entrenament, 

• • motivar i acompanyar en un moment vital complex. 

En entorns com els Clubs Claror, els equips tècnics poden coordinar-se amb les recomanacions mèdiques per crear rutines realistes i sostenibles. 

Un cop acabat el tractament, moltes persones continuen convivint amb seqüeles físiques i emocionals. En aquesta etapa, l’activitat física: 

• ajuda a recuperar força i capacitat funcional, 

• pot contribuir a reduir el risc de recaiguda en alguns càncers, segons mostren estudis en patologies com el càncer de còlon, 

• i consolida hàbits saludables que milloren la salut cardiovascular, metabòlica i mental a llarg termini.

La idea central és clara: l’activitat física no és un luxe, sinó una aliada en la prevenció i en el tractament del càncer. No cal fer grans gestes esportives; n’hi ha prou amb incorporar moviment de manera regular i adaptada a cada moment vital.
 

Caminar, pujar escales, participar en classes dirigides, treballar la força amb supervisió o fer exercicis suaus de mobilitat poden marcar diferències importants en salut present i futura. Si tens dubtes, parla amb el teu equip mèdic i deixa’t acompanyar per professionals de l’exercici físic. El camí pot ser exigent, però no cal recórrer-lo sol.